Compromís i PP aproven rebaixar l’IBI un 10%

Levante 28/11/2017

Anuncis

Les treballadores de Lombard, article de Lluís Sevilla i Jesús Alonso

LES TREBALLADORES DE LOMBARD
Article de SEVILLA PARRA, Lluís i ALONSO I LÓPEZ, Jesús E. ‘Les treballadores de la Lombard’. Vila-Nova (2005), pp. 119-126. Edita Associació Cultural Falla Vila-Nova (Gandia).

Les dues escaldadores de capell de la filatura d’Almoines, en plena acció d’escaldar o ofegar el capell, amb un ofegador industrial que mata la crisàlide amb aire calent.
© Col·lecció de Pilar García.

Dona Paquita, una mestra de les escoles laiques i republicanes que va estar a Almoines

Wilson Ferrús va estar dijous a Almoines per parlar del seu darrer llibre sobre “Renovació i innovació educativa en les escoles laiques i republicanes valencianes (1900-1939)”, convidat per l’escola i les ames de casa. Wilson Ferrús parla al llibre de la tasca dels docents i centres laics, lliurepensadors, blasquistes, maçons i en pro dels ideals dels governs progressistes que hi havia a València a principis del segle passat.

Ferrús ha estudiat en este llibre 19 centres i 120 mestres, que van ser sancionats amb la dictadura franquista. Entre aquest mestre, cal destacar la dona Paquita Àgueda Reig, que va estar a l’escola de xiques d’Almoines entre els anys 1942-1944. Dona Paquita havia estat mestra al centre educatiu El Avance de la Unió Republicana de València amb un pla pedagògic modern. Es va afiliar a la CNT. Després de la guerra civil, va ser sancionada.

Segons Wilson Ferrús, “la mestra laica i republicana Dona Paquita va estar a l’escola d’Almoines abans que el franquisme aplicara la resolució contra ella: el seu trasllat forçós fora de la província de València, on ella tenia la seua plaça en propietat, durant cinc anys. L’enviaren a Obón en les Conques Mineres de Terol, a 250 quilòmetres de la ciutat de València”.

Velluti: documental sobre la ruta de la seda

El documental Velluti. La ruta de la seda ens convida a fer memòria, a recordar la que era la principal activitat econòmica de València fa només 300 anys, quan milers de valencians es dedicaren a la indústria de la seda. Al camp no manaven ni tarongers ni arrossers, dominaven les moreres. Era la principal activitat econòmica de comarques com la Ribera, la Safor, la Costera, la Vall d’Albaida, el Camp de Túria, Requena o l’Horta. El documental recorre tots els pobles i ciutats on la memòria de la seda està present i recupera esta riquesa oblidada.

Divendres 10 de novembre
20h, Centre Cultural la Fàbrica

Presentació d’un llibre sobre la renovació educativa en les escoles republicanes

Dijous 16 de novembre
Presentació del llibre RENOVACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA EN LES ESCOLES LAIQUES I REPUBLICANES VALENCIANES (1900-1939)
A càrrec de Wilson Ferrús, autor del llibre
16.15h, Escola d’Almoines
En aquest llibre s’anomena donya Paquita, mestra d’Almoines en 1940.

Wilson Ferrús Peris (Catarroja, 1963) és diplomat en Magisteri i llicenciat en Filosofia i Ciències Socials per la Universitat de València. Professor de Llengua i Literatura a la Facultat de Magisteri de València i a l’IES d’Albal, ha centrat el seu camp d’investigació en l’estudi de l’educació durant la II República i la repressió exercida posteriorment pel franquisme contra el magisteri. Ha publicat també Mestres de la República a l’Horta Sud. Il·lusions trencades, vides partides (2014) i Mestres i escoles a l’Horta Sud (1936-1939). Perspectiva històrica i anàlisi quantitativa (2015).

Al seu últim llibre Renovació i innovació educativa en les escoles laiques i republicanes valencianes (1900-1939), publicat per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. Ferrús reconstrueix al detall el mapa de les escoles laiques i republicanes al llarg de tots els districtes de València com a alternativa al sistema educatiu de la Restauració, autoritari, elitista i clerical i, per damunt de tot, reivindica el paper fonamental dels mestres que les feren possible. Com es desprèn en tota l’obra el model d’aquelles escoles era una ensenyança laica i racional, activa i arrelada al medi, on conviuen xiquets i xiquetes i que pretén formar ciutadans, no súbdits, solidaris, autònoms, crítics lliures i actius. (Informació extreta de los ojos de Hipatia, 14 d’octubre de 2017).

Una d’aquestes mestres, donya Paquita, fou mestra durant un curs, l’any 1940, a Almoines; les seues alumnes, que ara tenen uns vuitanta anys, encara la recorden com una molt bona mestra, no pegava i no cridava. A la fotografia, de l’any 1940, apareix donya Paquita (la mestra més alta) amb les alumnes d’Almoines.