Actualitat

Taller d’orxata de xufa a Almoines

Places limitades. Cal inscripció a l’ajuntament o biblioteca municipal.

Anuncis

Desapareix el sifó de la séquia de Daimús, part del patrimoni hidràulic d’Almoines

A causa del desús i la falta de manteniment, ha caigut el sifó de la séquia de Daimús que hi havia a l’entrada d’Almoines, un element molt significatiu i característic del patrimoni hidràulic.

ARA

ABANS

Altres oficis desapareguts a Almoines

TALLER DE BICICLETES (al taller dels germans Pallarés, que jo sàpiga va ser el primer taller, portat per mon oncle Salvador Bañuls, més conegut com l´home de l´amorosa de Gandia). Desprès vingueren les motocicletes amb tallers oberts al carrer St. Antoni, un per Pepe Bañuls i un altre per Jesús Martinez.

TENDA DE ROBA. Al carrer de la Fàbrica, la del tio “Lluís de la roba”, (moltes persones majors el coneixeran  també, perquè resava el rosari  a l´església) ,

 SABATERIA, on estava la sucursal de Cajamar, Li diem … el sabater.

ENTOLDADOR, Lluís Llorca, aquesta faena de tapar els tarongers per matar les plagues que els afectaven, es feia de nit, perquè els productes que usaven eren molt perillosos. també tenia un equip de dones, per a cosir els forats que es feien en les lones, i cosa curiosa ocupaven tot el carrer que les feia falta.

La FÀBRICA DE FARINA del tio Peiró, al que tota la vida el poble li ha dit EL MOLÍ, fins i tot, hi ha un carrer retolat amb CARRER DEL MOLÍ.

El meu avi Xuxim, tenia la centraleta de “telèfons”, els fills amb el carro i dos animals portaven vi  de Iecla, cànters i botiges d´Agost i també tenia merceria i botiga d´ultramarins.

Els CARRETERS Vicente Ruíz més conegut com “guatla” i Ximo “el blanco”, que entre les diferents feines que hi feien, estava la d´anar a carregar grava i sorra del riu, per a les construccions, i altres es dedicaven, a més a més a portar taronges als magatzems i una volta encaixades aquestes, portar-les al Port de Gandia .

Han desaparegut alguns, FABRICADORS DE MOBLES, tals com El Control, que era com una agrupació de fusters, al carrer l´Estació., Joaquín Berenguer o Belenguer al Castell, el tio Arturo Pellicer el pare de Lola, a la plaça Major.

Del 1954 fins al 1974, any de la crisi del petroli, el meu pare o millor dit, ma mare tenia una “REVENTA DE PETRÓLEO”, de CAMPSA. Curiositat CAMPSA vol dir Compañia Arrendataria del Monopolio de Petróleos, S. A.

A banda de l´economat Lombard, al nostre poble aplegaren a hi haure unes 10 venderies .

També passen a la memòria, la fàbrica de PERSIANES CHOVA i la de LOMBARD.

I per acabar estava la figura del TAXADOR, PESES I MESURES. Aquesta ofici, s´adquiria per subhasta, el qui més donava s´enduia la plaça per un any. El darrer que jo vaig conèixer, era un tal Sala que vivia al Castell.

Programes d’ocupació per a joves menors de 30 anys a Almoines

Les persones interessades es poden informar a l’Ajuntament d’Almoines. Fa falta:

  • 1 tècnic de jardineria
  • 1 peó neteja d’edificis
  • 1 peó de manteniment
  • 1 tècnic superior en educació infantil
  • 1 tècnic superior en animació sociocultural

Total de la subvenció del Servef: 75.240 euros

Requisits: joves menors de 30 anys i estar inscrits al fitxer del sistema estatal de garantia juvenil.

Resultat d'imatges de avalem joves +

Saboner, ferrer i calciner, altres oficis desapareguts d’Almoines

LES ALMOINES EN LA MEMÒRIA: Continuació d´oficis desapareguts a les Almoines.

En aquesta casa, situada al carrer Metge Antelo, estava la FÀBRICA DE SABÓ, propietat de José Morant, “el Coronel”, també li deien com era normal “el saboner”. Puc dir-vos que feia un bon sabó sota la marca “EL JAZMÍN DE ORO”.

Aquesta és la casa taller-ferreria, al carrer dels Arbres,  on treballaven, primer el pare i van continuar els seus fills Fernando i Enrique López Cano. El germà major Salvador es va montar el seu taller a Palmera. Recorde que en front del taller hi havia un dels grans plataners del carrer, on lligaven els animals de l´arbre i allí mateix els ferraven.

Un altre ofici era el del CALCINER “el tio Mandela”, que tenia un forn de calç, al mateix lloc on està ara este senyal. La calç la venia per arroves (@), mitja arrova, una, dos etc.

Text: Jesús Banyuls

Oficis desapareguts d’Almoines

OFICIS DESAPAREGUTS

A l´actual carrer del Riu Serpis, vivia el MESTRE D´AIXA , més popular com el “carrero”. El mestre d´aixa reparava carros, ara encara hi ha MESTRES D´AIXA, però treballen a les drassanes dels ports.

A dues cases del MESTRE D´AIXA, vivia el TIO SARIERO, (sogre d´Ismael) aquest home feia i apanyava SÀRIES. (per a transportar coses damunt d´una bèstia de càrrega).

VAQUERIES. N´hi havien dos al Castell, la de Miguel “Martí” i  Fernando més tard, Ximo l´home de Remediets la Secundina en va obrir una altra, però ja li durà poc, ben prompte van tancar-les.

A la foto, Amparito la dona de Fernado, repartint la llet de sa pròpia vaqueria. Fotos de Sune Westling.

PEDRAPIQUER. Encara que ara els nets del tio Toni el “Pedrapiquer” segueixen treballant la pedra, el treball del seu avi i del seu pare era més dur, era un treball més artesanal, per donar-nos una idea; els rastells que ara són prefabricats, abans els feien ells amb martell i cisell. Al carrer 8 de Març, podeu vore aquests rastells fets manualment.

Aquesta publicitat comercial en bilingüe, castellà i francès, ens diu altres oficis i activitats comercials que hi havien a les Almoines.

I per acabar, estaven els BLANQUINADORS com vulgarment diem “Pintor de brotxa grossa”, qui se´l podia pagar, pagava, i qui no, es emblanquinava ell o ella casa dins i fora.

Text: Jesús Banyuls Garcia